Paratge Natural de l’Albera
Benvinguts a l’Albera
El Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera és un dels espais naturals més singulars i emblemàtics de Catalunya. Situat a l’extrem nord-est de l’Alt Empordà, al límit amb França, forma part del massís de l’Albera, el darrer tram dels Pirineus abans d’abocar-se al mar Mediterrani. Aquesta serra marca la frontera natural entre les planes del Rosselló i de l’Empordà, i representa un encreuament únic entre la muntanya pirinenca i el paisatge mediterrani.
Superfície, ubicació i zones
Declarat paratge natural l’any 1986, aquest espai destaca tant per la seva riquesa ecològica com pel seu patrimoni històric, cultural i paisatgístic. Amb una superfície d’unes 4.200 hectàrees, el paratge s’estén pels termes municipals de La Jonquera, Espolla, Rabós i Garriguella, i està gestionat per la Generalitat de Catalunya dins la Xarxa Natura 2000.
L’Albera és molt més que una reserva natural: és una síntesi viva entre natura, història i tradició, un lloc on els boscos, els dòlmens, els monestirs i els camins antics expliquen mil·lennis de convivència entre l’home i el territori.
La serra de l’Albera s’estén des del coll del Pertús fins a la Mediterrània, amb una longitud d’uns 25 quilòmetres. Els cims principals són el Puig Neulós (1.257 m), el Puig dels Pastors (1.167 m), el Puig dels Quatre Termes (1.156 m) i el Pic de Sallafort (992 m). Aquesta carena constitueix l’actual frontera natural entre Espanya i França, i és un espai on conflueixen ecosistemes pirinencs i mediterranis.
El paratge es divideix en dues grans zones ben diferenciades:
-
La zona occidental, coneguda com Requesens–Baussitges, és més humida i boscosa, amb fagedes, rouredes, alzinars i suredes. Hi trobem els boscos més densos del massís i la capçalera del riu Anyet, on abunden els freixes, els salzes i els verns.
-
La zona oriental, anomenada Sant Quirze de Colera–Balmeta, és més assecada i mediterrània, amb matollars, màquies i vinyes que envolten el monestir de Sant Quirze de Colera, una de les joies del romànic català.
A més, dins del seu àmbit hi ha dues reserves naturals parcials:
-
La de l’Orlina, destinada a protegir les fagedes i rouredes més orientals dels Pirineus.
-
La de Sant Quirze de Colera, creada per preservar la tortuga mediterrània, espècie en perill d’extinció.
Aquest conjunt fa que l’Albera sigui l’únic paratge natural de Catalunya que travessa el límit fronterer amb França, ja que al vessant nord continua amb la Reserva Natural del Bosc de la Maçana.
Patrimoni natural
El patrimoni natural de l’Albera és extraordinàriament ric i variat. La seva ubicació, entre el clima atlàntic i el mediterrani, genera una gran diversitat d’ecosistemes, que van des dels boscos humits de faig i castanyer fins als matollars secs de romaní i bruc.
Entre les espècies vegetals més destacades hi trobem alzines, sureres, roures, castanyers, avellaners i freixes, així com un sotabosc ple d’arboços, brucs, ginestes i romaní. Aquesta barreja de vegetació, que combina el verd intens de les zones ombrívoles amb els tons daurats del paisatge mediterrani, confereix al paratge un valor paisatgístic excepcional.
Pel que fa a la fauna, l’Albera és un veritable refugi per a la biodiversitat. Hi viuen més de 200 espècies d’ocells, entre les quals hi ha l’àguila marcenca, l’astor, el duc o el falcó pelegrí. També s’hi han registrat 44 espècies de mamífers, com el cabirol, el senglar, la geneta, el teixó i la guineu.
Però el símbol indiscutible del paratge és la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), de la qual l’Albera acull les últimes poblacions naturals autòctones de Catalunya. Al seu costat, altres espècies com la vaca de l’Albera, raça endèmica semisalvatge, formen part del llegat biològic únic d’aquest territori.
A més, els cursos d’aigua —com el riu Anyet, la riera de l’Orlina o la riera de la Valleta— i les nombroses basses temporals i permanents (com l’estany Gros de la Jonquera) constitueixen punts d’interès ecològic de primer ordre per a amfibis i invertebrats.
Tot plegat fa de l’Albera un dels espais més valuosos per a la conservació de la natura al nord de Catalunya.
Patrimoni cultural
El Paratge Natural de l’Albera és també un territori profundament marcat per la història i l’activitat humana. A les seves valls i carenes s’hi concentra una de les majors densitats de monuments megalítics de Catalunya, amb dòlmens, menhirs i gravats rupestres que daten del neolític mitjà i el calcolític (3500–1800 aC).
Entre els més destacats hi ha els dòlmens de la Cabana d’Arqueta, del Mas Baleta i del Barranc, a Espolla; o el menhir de Castellar i els dòlmens de Canadal i dels Estanys, a la Jonquera. Aquest conjunt prehistòric és testimoni d’una ocupació humana continuada i d’un paisatge cultural que ha evolucionat sense perdre la seva essència.
Durant l’edat mitjana, l’Albera es va omplir d’edificacions religioses i defensives. El monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, documentat des del segle X, és una joia del romànic català. A prop seu hi ha l’església de Santa Maria de Colera, també romànica, i diverses ermites com Santa Llúcia, Sant Julià dels Torts o Sant Pere del Pla de l’Arca.
Dins la zona de Requesens s’alça el castell de Requesens, situat enmig del bosc, un dels símbols més coneguts de l’Albera. Originari del segle XI i reformat al segle XIX en estil neomedieval, és una construcció d’una gran força visual, que combina història, llegenda i romanticisme arquitectònic.
Aquest patrimoni monumental, juntament amb masos, marges de pedra seca, camins empedrats i ponts medievals, converteix l’Albera en un autèntic museu a l’aire lliure.
Cultura i història
La serra de l’Albera ha estat des de sempre terra de pas i de frontera, un lloc on s’han trobat cultures, pobles i tradicions. Els seus colls, com el de Panissars o el del Pertús, han estat utilitzats des de temps romans com a vies de comunicació entre la península Ibèrica i Europa. A Panissars s’han trobat vestigis de la via Domitia i la via Augusta, així com restes dels trofeus de Pompeu, testimoni del pas de les legions romanes.
Al llarg dels segles, el territori ha estat escenari de conflictes, comerç i vida rural, però també de devoció popular i patrimoni espiritual. Ermites, santuaris i monestirs han configurat un paisatge on la cultura i la natura conviuen en equilibri.
Actualment, l’Albera no només és un espai de conservació, sinó també un punt de trobada per a senderistes, naturalistes i amants de la història. Les seves rutes senyalitzades permeten recórrer el territori descobrint boscos, fonts, masos i monuments, mentre el silenci i la llum del Mediterrani acompanyen el viatger.